Planta protagonista del mes d'abril
La ultramoderna Zantedeschia
LA ZANTEDESCHIA
La cala i el zen
No hi ha moltes plantes de interior que puguin mostrar tants aspectes diferents, convencional, mística i contemporània; tot això i molt més es la cala o zantedeschia. Elegant però amb classe però que al mateix temps mante el misteri fins la punta de la seva espata.
Suau com el belut
El seu estilitzat calze càlid converteix a la cala o zantedeschia, també coneguda com lliri d’aigua, en una planta a la moda i aspecte ultramodern. AL mateix temps es fàcil imaginar-se-la com un professor de ioga elegant i tranquil. Les seves enormes i suaus bràctees son el primer que capta l’atenció, però les seves flors de veritat, es troben en l’allarga’t espàdix situat dintre del calze. La planta es pot trobar en diversos colors com ara el blanc, el groc, el taronja i el lila, encara que també existeixen varietats d’un increïble violeta intens. El calze té el tacte del vellut i les seves puntes poden ser punxegudes o arrodonides, segons la varietat. Sud-àfrica és el lloc del món on es troba el més gran hàbitat natural de cales.
Un moment de meditació
La zantedeschia és una planta d’interior que té més coses que oferir de les que et pots imaginar. Les seves flexibles i verdes fulles ajuden a purificar l’aire de les cases i si comencen a pansir-se, t’indiquen amb claredat que la planta té set. L’original forma del calze recorda un mandala natural, pel qual la ment s’endinsa cap a d’interior assolint un estat de meditació profunda. Posteriorment, la ment apaivagada ressorgeix de nou proporcionant a la cala el seu propi equilibri i harmonia.
Alegre companya de pis
Lloc idoni: amb bona il·luminació, encara que sigui directament del Sol.
Temperatura ideal: 12-25 ºC.
Com cuidar-la: en terra de test ben solta, amb un alt contingut d’humus i que es mantingui sempre lleugerament humida. Si es col·loca en un lloc assolellat, la planta perdrà humitat ràpidament, per la qual cosa es farà necessari regar-la amb freqüència. La cala prosperarà en una terrassa durant l’estiu, però a la tardor, quan la planta ja no estigui florint i les seves fulles comencin a esgrogueir-se, deixa de regar-la i guarda-la en algun lloc fresc a redós de glaçades. A la primavera, desperta la planta col·locant-la en un lloc més càlid, i comença a regar-la novament.
Uns bons consells: la cala et farà saber tot seguit si hi ha cap problema: es pansirà si la terra està massa humida o decaurà si està massa seca. Però si corregeixes la deficiència i li dónes temps de descans la planta tindrà possibilitat de recuperar-se.
A que no ho sabies...
Les sensuals corbes de les seves espates converteixen la cala en una planta predilecta d’artistes i fotògrafs. Per això és una de les plantes més fotografiades o pintades de totes les èpoques i és possible trobar-la en tota mena de campanyes de publicitat, des d’automòbils a llenceria blanca. Els quadres més famosos d’aquesta flor són, segurament, els de Geòrgia O'keeffe. La cala sens dubte ha excitat la nostra imaginació al llarg dels segles: en l’antiga Roma, la flor simbolitzava la nit del solstici d’hivern, moment a partir del qual els dies comencen a fer-se més llargs. Els aristòcrates de l’era victoriana usaven les cales per enviar missatges secrets, i en diverses èpoques, per regla general, la planta ha simbolitzat la puresa i la innocència. Deixem, doncs, per a Freud la tasca de veure només la part eròtica d’aquesta elegant, exòtica i evocadora planta d’interior.
.
